Arxiu de la categoria: Èrtia
El principi del final
M’aturo davant l’aparador, tot el que hi ha em crida l’atenció. És una botiga sense porta, convida a entrar-hi i això ho faig. Les bigues de fusta em recorden un antic cobert de pagès. És bonic, l’establiment en si i … Continua llegint
Secrets, misteris i realitats desvetllats
La nit ens va trobar enmig del relat sobre les moltes i diferents criatures sobrenaturals que vivien fora dels límits d’Èrtia. La ciutat estava protegida amb màgia per tal que aquestes criatures només poguessin entrar acompanyades d’un habitant de ple … Continua llegint
Secrets, misteris i realitats: Lugh i Sughs.
Després d’anys recuperant-me del dolor que em va ajudar a arribar-hi, vaig començar a sentir que Èrtia no tenia misteri. Ho coneixia tot i tothom. L’únic límit era el riu Ertis direcció el Mont Ertiat. Per què tots els camins … Continua llegint
Secrets, misteris i realitats (Preludi)
Quan vaig saber la veritat vaig decidir deixar-la per escrit, com a avís. Si l’existència d’Èrtia ja és un fet increïble, la realitat esdevé esgarrifosa. S’hi viu molt bé, mentre s’hi viu. Quan hi ets no hi ha problema, només tranquil·litat i … Continua llegint
Quan en Sughs va salvar en Lugh
Creia que la dificultat per trobar el rumb (a part de les males condicions climatològiques) es devia al fet que els somnis de Malidè havien servit de brúixola per arribar fins a Èrtia. Va estar dies, setmanes, mesos i tot … Continua llegint
Malidè i Lugh
Cada matí esmorzava observant la foto. Malgrat el temps sense somiar-hi, aquella nena encara semblava cridar-me. Li vaig preguntar a en Mornai si algú em podria explicar més sobre ella i em va suggerir preguntar a les persones de més … Continua llegint
El perill de quedar-se en blanc
M’havia adormit, per variar. Últimament tenia somnis estranys que em torbaven el bon son. Se m’apareixia un noi vestit de blanc, somrient, mirant-me en silenci, i quan m’hi volia acostar es fonia com la boira. Anava tan cansada que vaig … Continua llegint
En Mornai se’n va
Un renill del Sughs em va fer tornar a la realitat. Era habitual que m’endormisqués cada cop que, després d’una estona trotant, ens aturàvem a descansar. Ell pasturava relaxat i fresc, sense la sella que es convertia en el meu … Continua llegint
Arribant a Èrtia
La claror dels focs artificials va il·luminar el paisatge. L’imponent formació rocallosa, que tan sovint se m’havia aparegut en somnis, semblava donar-me la benvinguda. Per fi havia arribat al meu destí; era real, el lloc existia. Vaig seguir caminant fins … Continua llegint
