Secrets, misteris i realitats: Lugh i Sughs.

Després d’anys recuperant-me del dolor que em va ajudar a arribar-hi, vaig començar a sentir que Èrtia no tenia misteri. Ho coneixia tot i tothom. L’únic límit era el riu Ertis direcció el Mont Ertiat. Per què tots els camins que conduïen a ell semblaven hostils i poc definits? Què hi havia a l’altra riba, a l’altra vessant? Circulaven tot tipus de històries i llegendes parlant d’un món hostil habitat per criatures en les quals no es pot confiar i que és millor evitar. Semblaven contes per a espantar a les criatures però hi havia indicis de realitat que feien esgarrifar o, si més no, feien que t’ho pensessis dues vegades abans d’intentar marxar. En cada intent sorgia algun obstacle o impediment que no et deixava arribar més enllà. M’havia trobat amb més d’una tempesta, o un pas tallat per una esllavissada, o una inundació… La mateixa ciutat semblava retenir-te capriciosament.

Si ho vaig aconseguir va ser gràcies a en Sughs, el cavall d’en Mornai. Va ser ell qui va trobar Lugh el Blanc i va ser en Lugh qui em va donar un motiu per no voler tornar… Arribats a aquell moment tampoc n’hauria estat capaç. Descobrir la veritat va ser molt dur. Sí, les històries eren certes. Als límits d’Èrtia hi vivien criatures tan misterioses com meravelloses. Només havies de tenir bon cor per tal de no despertar la seva enemistat. La primera la vaig conèixer el mateix dia que en Lugh. Seia davant el foc, amb la roba que m’havia deixat ell mentre la meva s’eixugava. La cabana era petita, just un refugi a on aixoplugar-se de la pluja situat en una atalaia natural des d’on podíem controlar tots els camins propers.

– Has estat de sort que et trobés just a temps!

– Quan he vist que el Sughs marxava m’he espantat molt però després ho he entès tot.

– Els animals tenen bona memòria… Oi, amic?

En Lugh tenia molt per explicar. La primera història va ser la trobada amb en Sughs. Semblava que el destí els havia volgut reunir de nou. En Lugh em va confirmar les meves sospites. Èrtia està tan ben protegida per la màgia que, un cop en surts, mai més hi pots tornar. Però això ningú ho sap fins que és massa tard. Aquest fatídic encanteri ha estat causa de moltes desgràcies i en Lugh les havia patit. Ell va marxar, no va poder tornar de cap manera i, anys més tard, la seva família el va sortir a buscar caient en desgràcia. Quedar-se perdut a l’altra riba representava exposar-se a perills que no són d’aquest món. Afortunadament, entre altres dons, en Sughs pertanyia a una raça superior molt respectada pels éssers d’aquell indret.

La tarda ja es feia capvespre. Havia estat comentant la meva indignació en relació a les dificultats per sortir d’Èrtia quan en Lugh va sospirar profundament. Va mirar en Sughs i va deixar anar un “ja és hora que coneguis la veritat, la realitat”.

Advertisements
Aquesta entrada s'ha publicat en Èrtia i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a Secrets, misteris i realitats: Lugh i Sughs.

  1. Retroenllaç: Secrets, misteris i realitats desvetllats | Històries de la Serina

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s