Secrets, misteris i realitats (Preludi)

Quan vaig saber la veritat vaig decidir deixar-la per escrit, com a avís.

Si l’existència d’Èrtia ja és un fet increïble, la realitat esdevé esgarrifosa. S’hi viu molt bé, mentre s’hi viu. Quan hi ets no hi ha problema, només tranquil·litat i benestar. Els problemes sorgeixen quan vols marxar per pròpia voluntat, quan vols abandonar la vida còmoda i regalada que hi vas trobar. És com si la ciutat et castigués per la teva set d’aventura i curiositat. Ningú hi ha tornat després de sortir-ne. Totes les històries parlen de gent que ha marxat i gent que s’ha quedat, esperant durant anys…

Si us ho puc explicar és perquè he viscut les dues situacions. Quan en Mornai va marxar vaig estar esperant el seu retorn, ni que fos només una visita.

Vaig descobrir la realitat quan vaig ser jo mateixa qui se’n va anar i no va tornar…