Quan en Sughs va salvar en Lugh

Creia que la dificultat per trobar el rumb (a part de les males condicions climatològiques) es devia al fet que els somnis de Malidè havien servit de brúixola per arribar fins a Èrtia. Va estar dies, setmanes, mesos i tot buscant el camí per allunyar-se de l’Ertis però mai acabava de perdre de vista el Mont Ertiat. Es va endinsar entre la malesa, obrint-se pas pel bosc verge i inhòspit, amb l’esperança de trobar algun camí de sortida que li hagués passat desapercebut. La boscúria era cada cop més i més espessa, tant que no es distingia el dia de la nit.

Roure-1Aviat es va sentir observat. Seguia caminant només parant a descansar quan el cos li ho demanava. Anava prou ben abrigat per suportar dormir al ras, el problema era la falta de provisions. La barba, molt més llarga, li indicava el pas del temps. Començaren les al·lucinacions, potser per alguna estranya febre o la follia de saber-se sol i perdut en terreny desconegut. Sentia veus dins el vent, les roques li parlaven però incapaç d’entendre-les. Es deixà caure, plorant de desesperació. S’arraulí al costat d’un enorme roure buscant consol. Tancà els ulls i s’abandonà al cansament. De saber el dolor que li tocaria patir hauria preferit morir allà mateix. Però també li arribarien dolços moments de consol…

La tempesta el va despertar. Era de nit, estava xop i tremolava de fred. Tragué de la motxilla tots els recipients possibles per omplir-los d’aigua i calmar la set. La claror d’un llamp li mostrà una silueta humana.

L’endemà es trobà rodejat d’un assortiment de fruits silvestres i altres aliments. Un cavall se’l mirava, esperant. S’hi acostà lentament. El cavall seguia esperant. La calma de l’animal li retornà el seny perdut. Omplí totes les cantimplores, endreçà els utensilis i guardà bé els aliments. Es mirà el cavall, el podria muntar? Ho aconseguí al primer intent. En acomodar-se al seu llom, l’animal començà a avançar a pas lent però segur mostrant clars indicis de saber a on anar i quin camí escollir. Seguiren així fins al vespre. La claror d’un foc llunyà marcava el primer indici de civilització des de feia setmanes. El cavall inicià un trot alegre com si estigués content d’arribar a casa. Al costat d’una gran foguera un vell amb aspecte d’ermità remenava el contingut d’una gran olla de fang. L’acompanyaven animals i altres figures humanes, o això semblava a simple vista…

-Molt bé, Sughs! Benvingut, Lughblan.

-Qui sou? Quin lloc és aquest?

-Tu mateix podràs respondre totes les preguntes més endavant. Ara seu, menja i beu. En Sughs també necessita descansar.

El cavall renillà i s’acomodà al seu costat en un gest protector. Aleshores se n’adonà: no en sabria dir el motiu, però confiava més en l’animal que en aquell desconegut sospitosament generós.

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en Èrtia i etiquetada amb , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a Quan en Sughs va salvar en Lugh

  1. Retroenllaç: Secrets, misteris i realitats: Lugh i Sughs. | Històries de la Serina

  2. Retroenllaç: Secrets, misteris i realitats desvetllats | Històries de la Serina

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s