Seny o follia?

Fugint de la fúria de Mart, el desertor s’havia amagat en un bordell i, en un terrible descuit, s’havia deixat seduir per la propietària de la llengua que ara li netejava l’esperma.

Aprofitant la ingravidesa de l’orgasme li robà l’alè. Ell, el Don Joan, el Casanova, moria en braços d’una bella criatura de pell blanca, cabells negres i ulls profunds. Mai abans havia sentit tal passió, passaria anys recercant-la de nou, com ànima en pena, foll d’amor…

Impotents davant el seu mal, els millors companys mai l’oblidaren i lamentaren que ningú l’advertís a temps del perill que suposava caure al parany de la indiscreta consciència, potent encara, com un talp que excava, entre foscors i, voltant amb habilitat la clau al pany llisquent, segella l’ànima en un cofret silenciós, folrat de roba, aïllat del món.

Image

A Keats i altres romàntics folls d’amor, anglesos o no. 

Anuncis
Aquesta entrada ha esta publicada en Uncategorized. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s