L’última espelma

En una petita casa a les afores del poble hi vivia una dona molt vella, tan vella que ningú recordava haver-la vist jove. Diuen que aquesta dona no sortia gairebé mai de casa i que tenia una comportament sospitós. Fins i tot es deia que havia fet un pacte amb el diable i per això, malgrat envellir, no moria mai.

El cert és que totes aquestes xafarderies es van escampar quan dos homes, alarmats per la claror del que semblava un incendi, es van acostar a la casa una nit de lluna plena. En arribar-hi a prop es van adonar que aquella llum provenia de la claror de les espelmes que la dona tenia enceses per l’interior de tota la casa, n’hi havia tantes que era impossible calcular-ne el nombre.
Expliquen aquests dos homes que, a part de la seva sorpresa davant tanta quantitat de ciris i llànties diverses enceses a la vegada, es van espantar al veure els esgarrifosos moviments que feia la bruixa i al sentir un seguit de lletanies indesxifrables.

Al estar en el punt de mira de tota la població, tothom va donar per sobreentès que aquell parell de desgraciats havien estat testimonis d’algun ritual i, ves a saber, si per l’efecte del mateix no havien estat embruixats. Tal va ser la por que ja mai més ningú es va acostar a aquella casa ni es va preocupar de la seva propietària.

Ja entrada la democràcia, els seus habitants van acabar marxant i el petit poble va anar quedant solitari. Però són molts els excursionistes que expliquen ser testimonis d’un fet misteriós quan, seguint un GR que passa prop d’allí, es veu de lluny una estranya claror que només es fa present en els capvespres de lluna plena, quan no és ni clar ni fosc i el crepuscle ho confon tot.

En els arxius comarcals s’han trobat documents que parlen de la història i un cronista recull les següents paraules:

Diuen que la dona no és fa mai vella i que això és degut a un pacte amb el dimoni. Hi ha qui afirma que tal pacte es porta a terme a través d’espelmes, doncs la dona en té milers a casa seva, una per a cada dia que viu. Així les encén de dia en dia i les deixa enceses, una darrera l’altra, de manera que mai es queda a les fosques, doncs el diable li ha dit que el dia que s’apagui l’última espelma se l’endurà amb ell per sempre

Així doncs, si encara hi ha llum en aquell lloc és perquè aquesta misteriosa dona continua vivint, tot vigilant que no se li apagui l’última espelma…

I el diable, encara l’espera?

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en Uncategorized i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

4 respostes a L’última espelma

  1. Josep Mª Dedéu ha dit:

    Cal distingir entre el que vius i el que es fruit de la imaginació? Amb tu, no. Tot serà excitant.

  2. David MB ha dit:

    el diable restarà frustrat de per vida, és a dir eternament, doncs la dona ha vingut per ensenyar el camí als passants i donar fil en el camí. Es pot demanar més a un esser majestuós?

  3. David MB ha dit:

    gràcies a tu per delitar-nos amb la teva alta intel·ligència emocional

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s